Aquest article se centra en la formació de la coopetència (co-opetition) i la cooperació com a estratègies no intencionades i, per tant, emergents. Més precisament, aclareix el paper que té l’entorn institucional (per exemple, els dissenyadors de les polítiques culturals) a l’hora de fomentar estratègies cooperatives i coopetitives en el sector dels teatres d’òpera de tres països diferents (Austràlia, Alemanya i Itàlia). En desplaçar el punt d’observació de les organitzacions que participen en acords coopetitius als propis processos de formació de les estratègies coopetitives, introdueixo el nou concepte de coopetència induïda (induced co-opetition), analitzo quina relació té amb la cooperació imposada i en destaco la rellevància des de la perspectiva de la gestió pública.
M. Mariani (2008). La coopetència induïda i la cooperació emergent: estudi internacional sobre el sector dels teatres d’òpera.
La coopetència induïda i la cooperació emergent: estudi internacional sobre el sector dels teatres d’òpera
MARIANI, MARCELLO MARIA
2008
Abstract
Aquest article se centra en la formació de la coopetència (co-opetition) i la cooperació com a estratègies no intencionades i, per tant, emergents. Més precisament, aclareix el paper que té l’entorn institucional (per exemple, els dissenyadors de les polítiques culturals) a l’hora de fomentar estratègies cooperatives i coopetitives en el sector dels teatres d’òpera de tres països diferents (Austràlia, Alemanya i Itàlia). En desplaçar el punt d’observació de les organitzacions que participen en acords coopetitius als propis processos de formació de les estratègies coopetitives, introdueixo el nou concepte de coopetència induïda (induced co-opetition), analitzo quina relació té amb la cooperació imposada i en destaco la rellevància des de la perspectiva de la gestió pública.I documenti in IRIS sono protetti da copyright e tutti i diritti sono riservati, salvo diversa indicazione.