Resum: Encara que el monopoli oficial dels espectacles teatrals a la Barcelona del Set-cents era en mans de l’Hospital de la Santa Creu, és sabut que l’afició dels barcelonins pel teatre anava més enllà de la Casa de Comèdies gestionada per aquesta entitat. En el present article es mostren diversos casos que manifesten l’interès del públic barceloní per la tonadilla, gènere lírico-escènic breu importat a la Ciutat Comtal per imitació dels teatres madrilenys. Aquest interès ultrapassava l’escenari de la Casa de Comèdies, amb un curiós comerç dels textos i la possibilitat d’una pràctica privada. D’aquesta manera s’observa com aquest gènere importat pogué arrelar entre el públic barceloní, especialmente afeccionat als espectacles lírics.
Aurelia, P. (2014). “La tonadilla a la Barcelona del darrer terç del Set-cents més enllà de la Casa de Comèdies". SCRIPTA, 3(giugno), 122-142 [10.7203/SCRIPTA.3.3427].
“La tonadilla a la Barcelona del darrer terç del Set-cents més enllà de la Casa de Comèdies"
PESSARRODONA PÉREZ, AURELIA
2014
Abstract
Resum: Encara que el monopoli oficial dels espectacles teatrals a la Barcelona del Set-cents era en mans de l’Hospital de la Santa Creu, és sabut que l’afició dels barcelonins pel teatre anava més enllà de la Casa de Comèdies gestionada per aquesta entitat. En el present article es mostren diversos casos que manifesten l’interès del públic barceloní per la tonadilla, gènere lírico-escènic breu importat a la Ciutat Comtal per imitació dels teatres madrilenys. Aquest interès ultrapassava l’escenari de la Casa de Comèdies, amb un curiós comerç dels textos i la possibilitat d’una pràctica privada. D’aquesta manera s’observa com aquest gènere importat pogué arrelar entre el públic barceloní, especialmente afeccionat als espectacles lírics.I documenti in IRIS sono protetti da copyright e tutti i diritti sono riservati, salvo diversa indicazione.