El propòsit principal d'aquest treball és donar a conèixer el conreu del gènere de la tonadilla setcentista en les terres d’àmbit català. Les obres que han quedat (principalment llibrets impresos dels anys 1773, 1774 i 1778, i alguns manuscrits musicals vinculats als textos d’aquests llibrets) aporten informació molt interessant sobre el conreu del gènere a terres catalanes, sobretot pel que fa a la seva capacitat d’adaptació als gustos del públic barceloní. Per exemple, en relació amb el tema central del simposi, és significatiu el cas de la tonadilla bilingüe de Josep Bernat i Baldoví "Cheroni i Bartoleta o La viuda i l’escolà" que parteix d’un text –en castellà- que apareix imprès, precisament, a Barcelona l’any 1773. Així, doncs, en aquest article realitzo un estudi de les fonts -textuals i musicals- d'aquesta obra per analitzar fins a quin punt les "tonadillas" setcentistes arribaren a impactar en els gustos del públic de les terres de parla catalana fins ben entrat el segle XIX.

“Impressió de llibrets de tonadillas a les terres de parla catalana: d’El sacristán y la viuda (1773) a Cheroni i Bartoleta o La viuda i l’escolà (1860) de Josep Bernat i Baldoví” / Pessarrodona Perez, Aurèlia. - STAMPA. - (2013), pp. 51-72.

“Impressió de llibrets de tonadillas a les terres de parla catalana: d’El sacristán y la viuda (1773) a Cheroni i Bartoleta o La viuda i l’escolà (1860) de Josep Bernat i Baldoví”

PESSARRODONA PÉREZ, AURELIA
2013

Abstract

El propòsit principal d'aquest treball és donar a conèixer el conreu del gènere de la tonadilla setcentista en les terres d’àmbit català. Les obres que han quedat (principalment llibrets impresos dels anys 1773, 1774 i 1778, i alguns manuscrits musicals vinculats als textos d’aquests llibrets) aporten informació molt interessant sobre el conreu del gènere a terres catalanes, sobretot pel que fa a la seva capacitat d’adaptació als gustos del públic barceloní. Per exemple, en relació amb el tema central del simposi, és significatiu el cas de la tonadilla bilingüe de Josep Bernat i Baldoví "Cheroni i Bartoleta o La viuda i l’escolà" que parteix d’un text –en castellà- que apareix imprès, precisament, a Barcelona l’any 1773. Així, doncs, en aquest article realitzo un estudi de les fonts -textuals i musicals- d'aquesta obra per analitzar fins a quin punt les "tonadillas" setcentistes arribaren a impactar en els gustos del públic de les terres de parla catalana fins ben entrat el segle XIX.
2013
Teatre breu: procediments, formes i contextos
51
72
“Impressió de llibrets de tonadillas a les terres de parla catalana: d’El sacristán y la viuda (1773) a Cheroni i Bartoleta o La viuda i l’escolà (1860) de Josep Bernat i Baldoví” / Pessarrodona Perez, Aurèlia. - STAMPA. - (2013), pp. 51-72.
Pessarrodona Perez, Aurèlia
File in questo prodotto:
Eventuali allegati, non sono esposti

I documenti in IRIS sono protetti da copyright e tutti i diritti sono riservati, salvo diversa indicazione.

Utilizza questo identificativo per citare o creare un link a questo documento: https://hdl.handle.net/11585/397812
 Attenzione

Attenzione! I dati visualizzati non sono stati sottoposti a validazione da parte dell'ateneo

Citazioni
  • ???jsp.display-item.citation.pmc??? ND
  • Scopus ND
  • ???jsp.display-item.citation.isi??? ND
social impact