Patrimoni de la Resistència als Alps Occidentals (Piemont). El cas de la Val Sangone des-de la perspectiva de l’arqueologia.

La memòria històrica de la Resistència antifeixista a Itàlia té una tradició molt sòlida, com acostuma a passar amb els vencedors de totes les guerres. És una memòria que sempre ha estat indissoluble i problemàticament lligada a la política, però que també ha sabut mirar amb objectivitat les experiències més destacades que la van constituir i, puntualment, salvar algunes petjades d’aquestes. A Piemont, per exemple, els documents de les divisions partisanes es van recollir quan va acabar el conflicte i ja el 1947 es va fundar a Torí el Istituto storico piemontese della Resistenza, amb el seu arxiu. Això no sempre ha sigut així pel que fa als llocs i al patrimoni material. Així com a la ciutat i a petites urbanitzacions algunes experiències relacionades amb la història de la Resistència gaudeixen del privilegi d'una memorialització pública, gairebé mai ocorre el mateix a la muntanya, encara que aquest fos un entorn privilegiat de la lluita antifeixista. El desig de tornar a aquests llocs i als testimoniatges materials, ha trobat un espai de investigació a la Val Sangone, un dels principals escenaris de la Resistència ubicat al voltant de Torí. Com posen en relleu els estudis sobre el paysaje ausente de la guerrilla antifranquista, l'operació de redescobriment dels llocs de la Resistència no és pot donar per descomptada: la Resistència, com tots els moviments de lluita clandestina, va néixer com un fenomen d'excepció i emergència, immanent a la finalitat per a la qual existeix i, per tant, refractària a l'establiment d'estructures visibles o permanents. La Resistència recolza sobre el paisatge i, si el modifica, és una modificació que aprofita al màxim el que ja existeix. Per aquestes raons, com en nombrosos casos de guerrilla a Europa (Espanya, Antiga Iugoslàvia, Grècia), els partisans trien per a les seves operacions zones ocultes com boscos, espais apartats, cavitats naturals que ofereix l'entorn muntanyenc: li és essencial un profund coneixement del territori, del qual sovint manquen les formacions nazi-feixistes. Utilitzant fonts de diferent estatus epistemològic, és a dir, combinant les dades materials amb fonts historiogràfiques, documents d'arxiu, diaris personals i els testimoniatges orals, reconstruïm la història d'alguns dels esdeveniments de la Resistència en Val Sangone i discutim el seu llegat en termes de memòria i patrimoni. Des d'un punt de vista que té en compte l’arqueologia del paisatge i la història ambiental, s'exposaran els resultats d'algunes jornades de prospecció dutes a terme a la vall entre la primavera i l'estiu de 2023. Es reinterpretarà en clau arqueològica un lloc de conflicte (l’escenari de la reptada del maig de 1944) on s’han identificat elements materials de memòria funerària partisana (des d'una memòria privada, amb la col·locació de creus a gran altura, fins a una memòria pública, amb la creació de l'Ossera de Coazze i el monument de la fossa comuna), un emplaçament de metralladora i un refugi d'emergència característic de la guerra de muntanya a Piemont, del tipo anomenat tampa.